L’Urgell
L’Urgell és una comarca d’interior situada a la plana de Lleida, molt accessible i ben comunicada que posa a l’abast del visitant tots els seus valors culturals i paisatgístics en un entorn que conserva la seva genuïnitat. Allunyada del brogit dels nuclis turístics per excel·lència, l’Urgell aporta uns valors cada cop més preuats per a aquells que cerquen el recer, la calma, el gaudi d’ uns pobles i uns paisatges autèntics.
Tot i l’aparent uniformitat del paisatge es poden distingir uns sectors físicament molt diferenciats: la vall del riu Corb, la conca del riu d’Ondara, la ribera del riu Sió i el sector de la plana de l’Urgell. Cadascun d’ells, amb un caràcter propi, aporta uns trets paisatgístics singulars que us convidem a descobrir. La capitalitat de l’Urgell és exercida per Tàrrega, que juntament amb Agramunt i Bellpuig aglutinen bona part de l’activitat econòmica i cultural. Són nuclis amb una àrea d’influència que s’ estén més enllà dels límits comarcals per la seva oferta de comerç i serveis i pel seu dinamisme.
La història hi ha deixat una forta empremta amb joies arquitectòniques tan importants com el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, el Convent de St. Bartomeu i el Mausoleu de Ramon Folch de Cardona de Bellpuig o l’església romànica de Santa Maria d’Agramunt. Aquests béns culturals s’han vist enfortits amb la creació de nombroses instal·lacions museístiques, la celebració de fires i festes populars o l’artesania, molt arrelada a la comarca.
Tots els municipis de la comarca de l’Urgell, juntament amb els de les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà formen La Ruta del Cister, amb un èmfasi especial en els monestirs cistercencs de Vallbona de les Monges, Santes Creus i Poblet. Les rutes senyalitzades a peu o amb bicicleta són una bona manera de descobrir tot l’encant de la natura en qualsevol època de l’any.
Tàrrega
Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, és situada a la plana de Lleida a uns 100 quilòmetres de Barcelona. És un centre comercial i de serveis destacat de l'àrea oriental de les Terres de Ponent. La ciutat compta amb 17.218 habitants i el seu terme municipal, de 88 km2, fa de llaç d'unió entre els altiplans de la Segarra i l'Urgell i comprèn a la vegada els pobles d'Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell. Ubicada als marges del riu Ondara, el municipi presenta una climatologia mediterrània continental, amb una temperatura mitjana de 13.9º (hivern 4,6º i estiu 30º) i una pluviometria de 451 mm de precipitació anual. L'altitud se situa als 373 metres.
Tàrrega ha esdevingut un important centre de comunicacions en ser lloc de confluència de dos importants vies de comunicació: l'autovia A-2 de Barcelona -Lleida - Madrid i la carretera C-14 Tarragona - Montblanc - Andorra. Altres connexions importants són la comarcal C-53 que uneix Tàrrega des de Vilagrassa amb Balaguer, l'Eix Transversal de Lleida a Girona que coincideix amb la A-2 al seu pas per Tàrrega i la carretera L-310, que comunica Tàrrega amb Guissona i Ponts.
Tàrrega disposa d'una equilibrada estructura productiva amb una sòlida base industrial i de serveis on predomina la petita i mitjana empresa d'iniciativa local. En el sector industrial destaquen les indústries metal·lúrgiques i agroalimentàries. En el sector metal·lúrgic sobresurten empreses dedicades a la fabricació de cisternes per a reg, per a transports de líquids i per a la neteja viària, la trifeleria o la fusteria d'alumini. En el sector agroalimentari cal destacar les empreses que elaboren olis comestibles, productes confitats i les que exporten productes frescos. Altres indústries destacades són del sector tèxtil, la construcció, els productes químics i les motllures.
El sector de serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat, on sobresurt el comerç, especialment el majorista i el de la distribució. També compta amb una àmplia oferta educativa (amb centres especialitzats com l'Escola de Sobreestants, l'Escola d'Arts i Superior de Disseny Ondara, i l'Escola de Capacitació Agrària), sanitària (el CAP II i un futur hospital lleuger), cultural (Museu Comarcal de l'Urgell, Arxiu Històric Comarcal, Biblioteca Central Comarcal, Teatre Ateneu, espais d'art), administrativa (bancària, de gestió i oficial) i esportiva (equipaments per a la pràctica de l'esport federat i de lleure). Per la seva part, el sector agrícola, de secà, està obert a noves expectatives a causa de la construcció del Canal Segarra - Garrigues.
En l'activitat social i cultural de la ciutat destaca sobretot la celebració de la Fira de Teatre al Carrer, certamen que ha esdevingut cada mes de setembre el màxim exponent festiu de la localitat en l'àmbit nacional i internacional. Una menció a part mereix el dinamisme del centenar d'entitats ciutadanes que programen més de 150 activitats anualment i que converteixen Tàrrega en un dels punts de referència destacats de les terres de Ponent.
(info extreta de la web oficial de l’Ajuntament de Tàrrega)
Vilagrassa
Capella del Roser (Vilagrassa)
CARACTERÍSTIQUES
Extensió: 19,76 km2
Habitants: 470
Distància a Tàrrega: 2 km
INTRODUCCIÓ
El poble està situat al bell mig de la comarca de l’Urgell, a la vall del riu d’Ondara, poc després de la seva confluència amb l’afluent Cercavins. Aquesta població limita amb els termes de Tàrrega, Anglesola, Verdú, Preixana i Bellpuig. Antigament el Mas de l’Estadella, Montperler i Montalbà pertanyien al terme de Vilagrassa, avui pràcticament només en queda el nom perquè estan desapareguts.
Des de l’època romana sempre ha estat situada prop d’importants vies de comunicació i xarxes de carreteres com la carretera comarcal C-53 fins a Balaguer i enmig de la A 2 Barcelona –Lleida - Madrid. Primer la població va créixer al voltant de l’església, després ha anat creixent seguint les vies de comunicació per carretera.
L’agricultura és la seva principal base econòmica, a la zona de secà s’hi produeix cereals i ametllers, a la zona de regadiu, gràcies al canal d’Urgell, s’hi fan arbres fruiters, hortalisses i altres cultius com el blat i l’alfals. Es complementa l’activitat amb granges de bestiar.
Vilagrassa compta també amb la infraestructura necessària i una immillorable situació per la ubicació de noves d’empreses.
HISTÒRIA
L’origen de Vilagrassa es pot situar, probablement, en una vila romana del Baix Imperi: els carreus de pedra fets servir per aixecar el campanar i uns fragments de mosaic ( s.IV o V ) avui al Museu Arqueològic de Barcelona, són les restes que donen testimoni d’aquest primitiu nucli de poblament.
L’any 1059 el poble era una vila closa. Posteriorment, l’any 1185 Alfons I el Cast li concedí la carta de població, segons el criteri d’enfortir les viles situades al camí reial del Principat d’Aragó.
Més tard, l’any 1264 Jaume I concedí a Vilagrassa el privilegi de tenir una escrivania. El 1281 Pere II confirmava la creació d’una fira anual i el permís per fer mercat setmanal a partir del 1328.
La senyoria de Vilagrassa anà passant d’unes mans a altres, sempre sota el domini reial, i els monarques intervenien a favor seu en els plets i disputes locals i veïnals.
Quan Pere III, el 1357 dóna la vila al futur rei de Castella, Enric de Trastàmara, Vilagrassa reivindica el manteniment dels Usatges i Costums catalans.
A la fi de l’Antic Règim, la vila pertanyia a la marquesa de Cerdanyola i Comtessa de Revilla.
L’origen de l’actual estructura urbana era una vila closa emmurallada. Les façanes de les cases principals, amb portes adovellades i finestrals del gòtic tardà o d’influència renaixentista, de pedra vista ( Cal Botes, Cal Giró ), els portals i places inviten al visitant a passejar pels racons del poble.
UBICACIÓ
Vilagrassa es troba al bell mig de la comarca de l’Urgell, a la vall del riu d’Ondara i a 355 m d’altitud.
COM ARRIBAR-HI
Ja des de l’època romana ha estat situada prop d’importants vies de comunicació: antigament hi passava la via Barcino - Ilerda; avui la carretera
A2, ara autovia ( Barcelona -Lleida- Madrid ) passa pel seu terme. A Vilagrassa neix la carretera comarcal C-53 que va a Balaguer.
RESTAURANTS
RESTAURANT CATALUNYA
Plaça Major, 2 – Tel. 973 311 465
Obertura: cada dia ( diumenge tarda i dilluns tancat ).
RESTAURANT HOSTAL DEL CARME
Ctra. A 2 , km 507 - Tel. 973 311 000 Fax. 973 310 777
E-mail: info@hostaldelcarme.com, web: www.hostaldelcarme.com
Serveis: aire condicionat, terrassa, zona de jocs infantils, accés per a disminuïts, targetes de crèdit, menjadors privats, banquets, accepten autocars, pàrquing.
BAR RESTAURANT AVENIDA
C. Tàrrega, 34 – Tel. 973 50 01 17
Obertura: tot l’any ( diumenge tancat ).
TRANSPORTS
Autocars: Alsa- Alsina Graells - Tel. 973 310 739
Web: www.alsa.es
Servei Regular Tàrrega- Balaguer i Tàrrega - Lleida.
Més informació a la web: www.mobilitat.net
ALLOTJAMENTS
HOTEL HOSTAL DEL CARME H**
Ctra. A 2 , km 507 – Tel. 973 311 000 Fax 973 310 777
e-mail: info@hostaldelcarme.com, web: www.hostaldelcarme.com
CAL FABA (Casa Rural)
Pl. Major, 5. - Tel. 973 312 561 i 686 847 589
E-mail: info@calfaba.com, web: www.calfaba.com
CAL VALLS (Casa Rural)
C. Anglesola, 2 – Tel. 679 126 611
E-mail: info@calvalls.cat, web:www.calvalls.es
CAL DIEGO (Casa Rural)
C. Mor, 5 – Tel. 973 31 14 65 / 616 07 17 26
E-mail: info@caldiego.com, web: www.caldiego.com
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
L’església de Santa Maria, d’origen romànic és l’edifici que dóna més personalitat al poble.
La portada, de la segona meitat del s.XIII té el mateix esquema estructural i els elements decoratius que la de Verdú i la d’Agramunt, corresponents a l’anomenada Escola Lleidatana. De l’església d’època medieval només en resta la portalada romànica. Aquest edifici ja existia en època visigòtica, més tard es va anar reformant i barrejant amb els diferents estils.
L’església és d’una sola nau amb capelles laterals. La portalada d’accés lateral és d’estil romànic. La decoració dels arcs concèntrics, gradualment rebaixats, alterna les puntes , bandes en ziga-zaga, en hèlix... Els àbacs dels capitells originen un fris continu decorat amb una complicada feina d’entrellaçar la cinta amb perles. La figura humana, tractada de manera primitiva, és present en les escenes bíbliques de l’arc d’entrada a l’església.
El campanar de planta quadrada és de transició del romànic al gòtic, ofereix una perspectiva particular per la seva manifesta inclinació. Alguna vegada l’han anomenat “ la Torre de Pisa de l’Urgell “.
L’any 1976 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) integrada dins el conjunt artístic.
CAPELLA DEL ROSER
A l’antic camí de Lleida, hi trobem aquesta capella d’estil gòtic tardà, que fou construïda entre els segles XIV i XVI. Fou fundada l’any 1576 per Jaume Boleda, prevere i semi-rector de la vila. L’edifici consta d’una portalada interna amb l’escut dels Boleda, ple de bolets, al marc de la porta. És una capella d’una sola nau, la façana interior és d’estil renaixentista.
S’hi venera la imatge gòtica de la Verge del Roser que es va trobar enterrada sota el paviment de l’església parroquial.
CREU DE TERME
Situada davant de la capella del Roser.
CASES PAIRALS I CANTONS DEL CARRER MAJOR
En el carrer major hi ha cases pairals catalanes, com per exemple Cal Botes, que data del segle XVI. Consta de 3 plantes amb una porta d’accés dovellada amb arc de mig punt . Aquesta tipologia fou molt comuna en l’arquitectura civil gòtica com renaixentista. Són interessants els cantons que hi ha al llarg del carrer.
MAS DE L’ESTADELLA
A l’extrem meridional del terme de Vilagrassa, al vell camí de Verdú a Bellpuig, hi ha la gran masia fortificada de pedra picada i planta quadrada anomenada Mas d’Estadella.
Data del 1543, tal com hi ha inscrit a la porta d’entrada. Hi destaca una porta dovellada i una gran escalinata que puja al pis de dalt on hi ha una data del 1608.
Dins el clos emmurallat hi ha una capella del segle XVI amb la imatge de la Mare de Déu del Roser, actualment molt deteriorada pels desastres de la Guerra Civil espanyola del 1936. Antigament aquesta església havia allotjat la imatge de la verge de Montalbà. Anys més tard, la traslladaren a Preixana on edificaren una nova ermita i un parc.
Actualment no hi viu ningú, però fins fa uns anys havia estat habitada per una vintena de persones. L’any 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona de gran fortuna i el seu llinatge s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca. Dins el mas hi ha una construcció més antiga, dita Cal Llop, avui en estat de ruïna.
S’hi van trobar restes d’una antiga vil·la romana amb uns mosaics geomètrics polícroms amb bon estat de conservació.
ACTIVITATS
HÍPICA EBE
Partida Secà, s/n - Tel. 973 313 161
Activitats: excursions i rutes a cavall i amb carruatge.
Horari al públic:cal trucar per concertar visita.
RUTES
RUTES PER REALITZAR A PEU I AMB BTT:
La Baronia de Bellpuig- PR-C 64
Ruta per un recorregut molt pla, amb una zona de secà i una altra molt diferenciada de rec , i visita als quatre nuclis històricomonumentals de Vilagrassa, Anglesola, Bellpuig i Preixana.
Distància: 22,550 km
Temps: 5h 40’ a peu
Desnivell: + 60 m
Camí de Sant Jaume de Galícia
Dins aquesta ruta s’inclou l’itinerari que va de Cervera a Castellnou de Seana passant per Sant Pere Gros – El Talladell – Tàrrega – Vilagrassa – Anglesola – Castellnou de Seana.
Distància: 25,4 Km ( acumulats 92,4 km ).
Hores de camí: 6 h 30’
L’Associació d’amics del camí de Sant Jaume edita cada any la guia d’aquesta ruta. Podeu demanar informació a la mateixa associació:
Ctra. de Prats, 181
08208 Sabadell
Web: www.camisantjaume.com
COM REBRE INFORMACIÓ
Ajuntament de Vilagrassa
C. de Tàrrega, 12 . 25330 Vilagrassa - Tel. 973 311 162 Fax 973 311 236
E-mail: ajuntament@vilagrassa.cat
Oficina Comarcal de Turisme de l’Urgell
C. d’Agoders, 16. 25300 Tàrrega - Tel. 973 500 707 Fax 973 500 666
E-mail: turisme@urgell.cat
Més informació a la web: www.vilagrassa.cat
El Talladell
INFORMACIÓ GEOGRÀFICA, HISTÒRICA I ECONÒMICA
El Talladell és una poble situat en el límit entre les comarques de l’Urgell i de la Segarra. Disposat en el marge dret del riu d’Ondara, assentat en la falda sud d’un turó de la Vall del l’Ondara. El seu terme municipal és de 1260Ha i limita amb els termes de Verdú, Granyanella, Granyena, Tàrrega i Plans de Sió.
És un poble molt ben comunicat, al peu de l’autovia A-2, molt proper a la C-14 (eix Tarragona-Andorra), a 9 quilòmetres de l’eix transversal (C-25) i a 2 quilòmetres de l’estació de tren de Tàrrega de l’eix ferroviari Lleida-Manresa-Barcelona.
És un poble d’origen medieval del qual se’n té referències escrites en textos de l’any 1067, quan Ramon Berenguer I cedí el lloc del Talladell al cavaller Ramon Guifré de Vilamur. Entre els anys 1096 i 1131, Guerau Alemany jurà fidelitat a Ramon Berenguer III pel castell del Talladell, entre altres. El 1233, Guillem de Puigverd i la seva esposa Sança cediren al seu fill Arnau de Pons el lloc i el castell del Talladell. El 1684 començaren les obres de la nova església parroquial de Sant Pere, de sòbries línies barroques i neoclàssiques. Un tret significatiu de la història del Talladell medieval fou la fundació l’any 1176 de l’abadia cistercenca de Santa Maria del Pedregal per part de la família dels Anglesola. S’hi establiren una comunitat de monges procedent del monestir de Vallbona. La rubinada de Santa Tecla de 1874 pràcticament acabà amb les últimes restes de l’antic monestir. A finals del segle XIX es bastí, al peu de la carretera del Talladell una ermita que guarda la imatge de la Mare de Déu de la Llet. L’any 1969, el municipi del Talladell fou agregat al de Tàrrega. Després de 41 anys essent un nucli agregat, El Talladell es constituí en Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) el 13 de juny de 2010, culminant un llarg procés administratiu que iniciaren els mateixos veïns del poble. Sense abandonar el terme de Tàrrega, la condició d'EMD atorga al Talladell majors quotes d’autonomia, amb personalitat jurídica i pressupostos propis a més de l’autogestió dels recursos.
És un poble d’activitat eminentment agrícola i ramadera, tot i que la proximitat de ciutats grans com Cervera i Tàrrega, i l’existència del Polígon Industrial de Llevant dins del terme municipal del Talladell, fan que part de la seva població estigui també dedicada als sectors secundari i terciari.
Actualment hi viuen uns 245 habitants, tot i que en les èpoques d’esplendor dels segles XVIII i XIX arribaren a ser gairebé un miler. Les noves oportunitats econòmiques com són el Canal-Segarra Garrigues, la futura construcció d’un centre penitenciari i l’explotació dels polígons industrials propers, fan preveure un increment de població i una re-dinamització del poble que ja es denota des dels últims anys. Aquesta nova dinàmica de creixement poblacional, amb la voluntat de ser assimilada de forma progressiva de manera que no es perdi la identitat del poble, farà possible la reobertura de serveis, ara inexistents però que sí van existir fa només tres dècades, com són l’escola d’educació infantil i primària i comerços.
INFORMACIÓ TURÍSTICA.
Entre les diferents activitats de caire turístic que s’hi poden desenvolupar trobem el senderisme o cicloturísme en diverses rutes:
1.Els senders locals, com el PR-C25, situats enmig de la ZEPA de Granyena, on es pot gaudir del paisatge divers que conformen la varietat de cultius que s’hi troben: cereals, ametllers, oliveres i vinya, juntament amb els boscos d’alzina, matolls i carrasques. També si troben diverses construccions de pedra seca com cabanes de volta, pous, pallers, masies i murs. Pels amants de l’ornitologia és una zona molt prolífica.
2.Camí de Sant Jaume Català. Discorre pel Camí Ral que ve de Cervera i de la Móra, passant per davant del cementiri del poble i entrant al poble per carrer Major, el qual recorre en tota la seva longitud i en el que es poden admirar Cases Pairals com Cal Prenyanosa, o Cal Codina, l’Espai Molí i les seves dues places triangulars, la Plaça del Freginal i la Plaça de la Pica, tres espais on es desenvolupa gran part de la visa social i cultural de la vila. Tot seguint el carrer Major s’arriba a la Plaça Major on es troba l’Església de Sant Pere d’estil neoclàssic , i les escales de Sant Pere, que haureu de pujar fins arribar a la Casa de la Vila on us segellaran la credencial de peregrí. Se surt del poble pel mateix carrer Major i direcció a Tàrrega, tot passant per davant de l’Ermita de la Verge del Pedregal, originàriament de l’orde cistercenc. El poble disposa d’un allotjament rural.
3.La Ruta del Císter. L’Ermita de la Verge del Pedregal no està dins el GR-175, però si que té l’origen en el món cistercenc. Actualment l’ermita erigida al peu de la camí, no és l’original que fou abandonada i posteriorment derruïda per la rubinada de Santa Tecla de l’any 1874.
4.El Riu d’Ondara. Recentment s’ha recuperat la llera del Riu d’Ondara, entre Tàrrega i el Talladell. S’hi han fet tasques de recuperació la flora i la fauna autòctones, de rehabilitació arquitectònica les peixeres i la creació d’una via verda paral·lela al curs del riu
INFORMACIÓ CULTURAL
El Talladell és un poble que en els últims anys s’ha dinamitzat molt, culturalment. A part de la Processó de Dijous Sant, de la Festa Major que se celebra el primer cap de setmana de setembre i de la Festa del vot a Sant Sebastià que se celebra el tercer cap de setmana de setembre, i que són les tres celebracions o mostres amb un orígen més antic, també s’han recuperat festes com la Cavalcada de Reis, el Carnestoltes, la Castanyada i el Cap d’Any.
Menció especial mereixen:
La Diada de Sant Jordi, on s’hi fan paleses les inquietuds literàries, el respecte i el foment de les nostres tradicions per part de la gent del poble.
Les Vetllades al Freginal, un cicle de cultura i música a l’aire lliure que se celebra durant els dissabtes del mes de juliol, i on s’hi pot gaudir diverses mostres culturals i artístiques dirigides a públics ben diferents.
La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, ja que el Talladell, amb les seves places i carrers, i l’Espai Molí (Espai cultural polivalent), s’ha incorporat a la xarxa d’espais permanents d’actuació de les companyies de teatre durant la celebració de la Fira, i també com a espai on desenvolupar diverses residències creatives per part de companyies de teatre durant la resta de l’any.
Bona prova d’aquesta dinamització social i cultural que recentment està vivint el Talladell és la recent aparició de dues noves associacions com l’Associació de Dones “Verge del Pedregal” i l’Associació Cultural la Madruganya, que s’incorporen al teixit associatiu del poble.
PER A MÉS INFORMACIÓ.
Web: www.talladell.cat
Correu-e: emd@talladell.cat
Tf. 973314200 (Ajuntament)
