Per visualitzar el recorregut cal tenir instal.lat el Google Earth. Aviat publicarem el recorregut amb els tracks del GARMIN.
DETALLS TÈCNICS:
Quart de Marató (10,5 km)
trams>>
recorregut asfalt= 7 km
recorregut terra=3´5 km (camins en perfecte estat, pero sense asfaltar)
altimetria >>
elevació mínima: 339 m. /elevació maxima: 380 m./ elevació mitjana: 361 m.
>> veure arxius recorregut amb google earth
Mitja Marató (21,097 km)
trams>>
recorregut asfalt= 16 km
recorregut terra=4,5 km (camins en perfecte estat, pero sense asfaltar)
altimetria >>
elevació mínima: 339 m. /elevació maxima: 424 m./ elevació mitjana: 381 m.
>> veure arxius recorregut amb google earth
El circuit compta amb la combinació de l’asfalt i la terra i transcorre per carrers del centre urbà de Tàrrega, camins de l’Urgell i pas per la petita vila de Vilagrassa (Quart de Marató). D’altra banda, el recorregut de de la Mitja ens porta direcció al Talladell, La Mora i tornada cap a Tàrrega. El recorregut ofereix una inoblidable visió de les nostres contrades, en una època en que els camps estan en el seu màxim esplendor. Un plaer sensorial per a tots els corredors que hi participen. La combinació entre l’asfalt i la terra ofereix un tret diferencial respecte de la gran majoria de mitges maratons que se celebren arreu. El recorregut no presenta grans desnivells i fa que sigui una cursa ràpida i apta per a tots els públics.
Sortida a les 9:30 hores al Parc Esportiu del Reguer-Pavelló Municipal d’Esports. Facilitat d’aparcament al costat mateix de la sortida de la cursa.
Tots els kilometres estan perfectament senyalitzats i mesurats amb el sitema MPM (metre per metre)
El recorregut combinarà asfalt (80%) i camí (20%) i no presenta dificultats de desnivell.
>> Quart de Marató (10,5 km) >> Tàrrega+Vilagrassa+Tàrrega
-Sortida carrer de Joan Brossa (Zona Esportiva del Reguer)
-C/Verge de Montserrrat
-Avda. Tarragona
-Avda. Josep Tarradellas
-Crta. de St. Martí
-Camí direcció Vilagrassa
-Pas pel centre de Vilagrassa
-Cami direcció a Tàrrega
-Avda. de Balaguer (passem per davant del monestir de Fàtima i anem fins a l'altura del Carrer Sta. Clara)
-Avda. Catalunya fins al pati cantonada xurreria
-Plaça del Carme (pas per davant de La Jijonenca)
-Carrer de Joan Maragall
-Pas pel pont del reguer i gir cantonada carrer Joan Brossa i arribada.
>> Mitja Marató (21,097 km) >> Tàrrega +Vilagrassa+Tàrrega+el Talladell+la Mora+el Talladell+Tàrrega
Es comparteix el recorregut del Quart de Marató. Itinerari que ens porta fins al poble del Talladell i pas per la Mora, tornada cap a Tàrrega
>> Fisonomia del recorregut >>
Descobriu una fascinant descipció del recorregut comentat per conèixer una mica més els punts destacats del circuit de la cursa 2012. De la mà d’Oriol Martí Sambola, corredor, politòleg i 100x100 Fondista, gaudim d’una visió històrica, peculiar i alhora curiosa del recorregut tant del Quart com de la Mitja de Tàrrega 2012. Si veniu a còrrer a Tàrrega imprescindible una ràpida lectura!!!!
Un recorregut comentat per saber-ne una mica més
La gran riquesa de córrer és que tot sovint estem a l’aire lliure. Dia rere dia xafem carrers, camins, voreres, vies i tolls, sigui a primera hora del matí o al vespre quan es pon el sol. Els corredors tenim la sort de conèixer millor que ningú els camins laberíntics que s’estenen pels volts dels nostres pobles o ciutats. Només els pagesos i alguns biciclistes poden vantar-se de saber-ne més que nosaltres. I caldria veure-ho...
Però els dies de cursa tot és diferent. Molts de nosaltres creuem l’arribada sense ser conscients de la bellesa del paisatge, dels indrets més singulars o de les característiques més rellevants de la geografia pròpia de d’indret en qüestió. Els cronòmetres, les pujades i els rivals ens situen en un túnel que no ens deixa veure-hi més enllà de la línia d’arribada.
Per tot això, hem cregut convenient comentar-vos el recorregut de la nostra cursa pas a pas, explicant-vos alguns detalls i curiositats del nostre entorn amb la voluntat que gaudiu encara més de la nostra cursa. A més, mantenir el cap ocupat en una cursa, encara que sigui intentant recordar tot el que esteu llegint, és un èxit assegurat ja que s’obliden tots els mals del corredor, que no són pocs.
El punt de sortida es la zona esportiva de la ciutat de Tàrrega, on s’hi concentren la gran majoria de infraestructures lúdiques i esportives de la ciutat: camps de futbol, poliesportiu municipal, piscines coberta i descoberta i el flamant pavelló del Club Natació Tàrrega. Arribats al dia de la cursa, busqueu una bona posició de sortida, esperant sentir el tret que donarà inici a aquest Quart i Mitja Marató ciutat de Tàrrega 2012. A partir d’aquí, a córrer i a gaudir de l’entorn. Bona cursa !
Km 0,11. Al cap de pocs segons d’haver sortit, trobareu a la vostra dreta el camp de futbol de la Unió Esportiva Tàrrega. Aquest emblemàtic camp va ser construït l’any 1956 i és un dels símbols de l’esport targarí. Actualment hi caben 4.000 persones, que, posats a fer números, vindria a ser un 22,8 de la població total de la ciutat. L’equip juga actualment a Primera Divisió Catalana, però ha estat un històric de la Tercera Divisió i encara hi seria si no fos per aquella nefasta temporada 2004 / 2005, que val més oblidar. Enguany, el Tàrrega té tots els números per pujar de nou a la categoria que es mereix. L’ascens matemàtic podria donar-se pocs dies abans de la nostra cursa. I parlar de la Unió Esportiva Tàrrega, és parlar del famós lateral Joan Capdevila, tot un campió del món de futbol. És conegut per la seva facilitat de marcar gols al Real Madrid i celebrar-los fent la T de Tàrrega amb les mans.
Km 0,43. Durant uns pocs centenars de metres, tots els corredors passarem pel mig de la mítica carretera C-14. Aquest eix Tarragona – Andorra té una longitud de 177,4 quilòmetres, comença a Salou i finalitza al poble d’Andrall, pertinent al municipi de la Ribera d’Urgellet. Els ciutadans targarins fa anys que reivindiquem el desdoblament d’aquesta carretera, que en ple segle XXI encara passa pel centre de la ciutat. No està de més aquí i ara reivindicar-ne el desdoblament per convertir-la en un passeig per a vianants, bicicletes i, és clar, corredors de street running.
Km 0.61. Corrent, corrent, ens queda a la dreta l’INS Manuel de Pedrolo, un Institut de secundària històric i de gran prestigi a la província de Lleida. La seva activitat docent va començar l’any 1968 però no fou fins el curs 1989-1990 que, davant al mort de l’escriptor Manuel de Pedrolo, va prendre el nom que té actualment. I parlar de Manuel de Pedrolo és parlar d’un dels millors novel·listes, dramaturgs, poetes i traductors de la literatura catalana contemporània, encara que molts cops ha estat relegat en un oblit que no es mereix. Fumador compulsiu, anarquista, antifranquista i catalanista, va conrear tots els gèneres literaris al llarg de la seva vida. Entre les novel·les més importants cal destacar el fantàstic Mecanoscrit del Segon Origen, de lectura, més que recomanable, obligatòria. Nascut a l’Aranyó, visqué molts anys a Tàrrega, on la seva família encara hi té una casa.
Km 1,24. Sortim de la ciutat de Tàrrega prenent la carretera vella de Sant Martí de Maldà. Des d’aquí prenem consciència de la planícia de l’entorn ja que es poden veure camps i camps sembrats l’extensió dels quals avarca tot l’horitzó. És important destacar al varietat de color dels sembrats. A l’hivern ben verds, fins arribar a un color quasi fluorescent a principis de primavera; mentre que a l’estiu es comencen a daurar fins a quedar ben torrats abans de la recollida. Els contorns de Tàrrega són zona d’agricultura de secà, la qual no rep gairebé aportació d’aigua de l’home, utilitzant només la que prové de la pluja. Predominen als nostres paisatges camps de blat, civada, ordi, sègol, ametllers, oliveres, vinyes o alfals. La pintora Glòria Coma ha plasmat centenars de vegades l’encant d’aquests paisatges als seus quadres, els pigments dels quals són fets amb terra triturada pròpia de la zona.
Km 2,82. Abandonem la carretera de Sant Martí i amb un gir a l’esquerra deixem per una bona estona l’asfalt, entrant en zona de camins. Els paisatges, mirem on mirem, són d’una bellesa ruda, seca, austera, però extraordinària.
Km 4,60. En aquest punt, creuem l’antiga carretera N-II i ens endinsem a Vilagrassa, on, davant de l’església de Santa Maria, s’hi instal·larà el primer avituallament per als corredors. D’aquesta petita i acollidora vila, d’uns 450 habitants, n’hem de destacar dues coses: en primer lloc, reconèixer que s’hi troba un restaurant on hi fan els millors caragols a la llauna de tota la contrada; en segon lloc, destacar-ne la seva pròpia cursa, la dels Cóssos de Sant Roc de 6 quilòmetres més teòrics que reals, que se celebra cada any a principis d’agost. El premi: un conill per al guanyador i una gallina per la guanyadora.
Km 5,82. Deixem enrere Vilagrassa i tornem cap a Tàrrega per camins. En aquest punt, passem per sota de la decrèpita línia de tren Lleida – Manresa – Barcelona. Aquesta línia va ser construïda fa aproximadament 150 anys i, encara que sembli mentida, el trajecte de Tàrrega a Barcelona es cobreix amb una mica més de tres hores, el mateix temps que en ple segle XIX. Un càlcul ràpid ens fa veure que un ciclista d’elit arriba abans a Barcelona que un passatges d’aquest tres. Si la cosa segueix així, potser d’aquí uns anys haurem d’afirmar que s’arriba abans a Barcelona corrent que amb la tartana del pobre ferrocarril.
Km 6,45. En aquest punt ens posem paral·lels a l’autovia A2 al llarg d’uns 800 metres direcció Tàrrega. Aquest tram és una de les zones més dures del recorregut ja que comença una pujada suau però permanent gairebé fins arribar al centre de Tàrrega. L’autovia A2 o Autovia del Nord Est, és una de les sis autovies radials de l’Estat espanyol i comunica Madrid amb El Pertús. L’any 1992 es va obrir el tram des de Lleida fins a Tàrrega i el 1993, des de Tàrrega fins a Cervera. No va ser fins a l’any 2004 que es va obrir el tram final entre Cervera i Santa Maria del Camí, després que l’Audiència Nacional n’hagués paralitzat les obres durant més de 2 anys.
Km 8,35. Després d’uns pocs quilòmetres de camí de terra que està en perfectes condicions, tornem a entrar a l’asfalt de la ciutat de Tàrrega pel districte de ponent, també conegut com el barri de Fàtima, amb casetes ben diferents unes de les altres, construïdes al llarg dels anys 60 i 70. El nom del barri ve donat pel Santuari de Fàtima. Tocant al santuari, s’hi troba el Monestir de l’Amor Diví, on des del 1954 hi viu una comunitat de dotze monges de clausura de l’odre de les carmelites. Les monges es lleven diàriament a les 6 del matí i van a dormir a les 22h, entretant resen i treballen silenciosament, una vida gens envejable, si no fos perquè no poden sortir a córrer pels camps. I entrats de nou a la ciutat, és moment de donar-ne quatre dades. Per exemple, Tàrrega té una terme municipal de 88 quilòmetres quadrats, 7.926 línies de telèfon fix donades d’alta, 11.473 vehicles de motor matriculats, 340 indústries, 132 comerços majoristes i 452 comerços minoristes. La ciutat és eminentment de serveis, amb una quota sectorial del 55,4 % respecte a les altres activitats, té una quota d’immigració d’un 22% i un PIB per habitant de 27.500 euros. Tàrrega té una fira d’arts escèniques amb uns 100.000 visitants provinents d’arreu del món. Té 6 pobles agregats, un riu quasi sec i un parc natural, el de Sant Eloi, amb una extensió de 20 hectàrees. La temperatura mitjana a la ciutat és de 13,9 graus i una pluviometria d’uns 451 mm de precipitació anual.
Km. 9,14. Endinsats ja a la ciutat, en aquets punt quilomètric posem els peus a la flamant Avinguda Catalunya, reconvertida des de fa pocs mesos en un passeig on els cotxes hi tenen una limitació de velocitat de 30 km/h. Aquest vial va suportar durant molts anys un intens transit de cotxes i camions ja que havia estat un tram de l’antiga carretera Nacional II. Tothom recorda que durant molts anys la ciutat va estar partida per la meitat per una llarga fila de vehicles fent via cap a Barcelona o Lleida.
Km 9,63. Després de pujar tota l’Avinguda Catalunya arribem en un punt d’inflexió per als corredors del Quart de Marató. Queden pocs metres per la línia d’arribada i s’acosta una baixada esplendorosa, ampla i senyorial. Som a la Plaça del Carme. Aquesta plaça és un autèntic lloc de reunió i celebració de tots els targarins i rep el nom oficial del convent i l’església del Carme, datats del segle XIV. Però en realitat, els habitants de la ciutat coneixem la plaça amb el nom de El Pati, ja que durant els segle XVIII i XIX aquest gran espai va ser un pati d’armes de diverses casernes militars. Durant la Guerra Civil Espanyola es va construir un refugi antiaeri al subsòl de la plaça que encara avui es manté intacte en alguns dels seus trams soterrats. Els símbols més emblemàtics de la plaça són l’escultura dedicada als Països Catalans del famós escultor valencià Andreu Alfaro i la font d’aigua i llum, obra de Carles Buigas, autor del es fonts de Montjuïc de Barcelona. L’encant del Pati o la Plaça del Carme, com més us agradi, és que a l’hora de fer-hi un passeig, no s’hi entén el llenguatge de la discriminació racial o social ja que tothom hi té cabuda i ningú s’hi sent estrany.
Km 9,92. Mirant a esquerra i dreta, serà fàcil veure que creuem un pont. El que és difícil és veure l’aigua del riu que passa per sota d’aquest pont. Estem creuant el riu Ondara, o tal i com es coneix popularment entre els targarins, el Reguer. Aquest riu és de la conca de l’Ebre i passa pels nuclis de Cervera, Tàrrega, Vilagrassa i Anglesola. L’Ondara neix a Civit (La Segarra) i té un recorregut de 16 quilòmetres, 9 dels quals passen per l’Urgell. Es diu que Pedrolo pensava en un toll banyable del riu Ondara quan va escriure la primera pàgina del Mecanoscrit del Segon Origen.
Km 10,5. META QUART DE MARATÓ Aquí s’acaba el trajecte per als corredors que participen en la distància de 10,5 k, arribem a la fi del quart de marató. Després d’un recorregut per la contrada, veiem amb una il·lusió que no es pot descriure amb paraules la pancarta de la línia d’arribada. Allà ens hi esperen amics, familiars i coneguts que ens animen per a que deixem anar l’últim bri d’energia abans de creuar, abatuts, la línia d’arribada. Però això no acaba per tothom; els corredors de la mitja marató tot just arriben a l’equador de la cursa.
Km 12,3. Havent sortit altra vegada de Tàrrega, entrem a l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) del Talladell. Després de 41 anys essent un nucli agregat de Tàrrega, El Talladell es va constituir en EMD l’any 2010, condició jurídica d’ordenació municipal que li dóna majors quotes d’autonomia. Aquest poble té uns 250 habitants i les seves cases de pedra li donen una estètica rural i romàntica. L’any 2008 en el marc de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, la companyia francesa Carabosse hi va realitzar una gran instal·lació de foc que va ocupar tot el poble. Desenes de milers de persones van descobrir per primera vegada aquest racó de món tan especial. Els habitants del Talladell, voluntariosos i bons amfitrions, oferiran un avituallament als corredors de la mitja marató.
Km 13,7. Un cop deixem endarrere El Talladell, ens acostem cada cop més al a la comarca de La Segarra. Concretament en aquest punt, ens creua perpendicularment la infraestructura hídrica més gran dels últims anys al nostre país. Fem referència al Canal Segarra Garrigues. Aquesta polèmica infraestructura va dissenyar-se per convertir en zones de regadiu les comarques catalanes de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, l’Urgell i les Garrigues, donant aigua a més de 17.000 regants. Les obres van iniciar-se el 2002 i s’espera que quedin enllestides el 2013. Aquesta infraestructura ha estat criticada per diversos sectors socials i per diverses raons. En primer lloc, des d’una vessant de sostenibilitat, s’ha criticat l’ús i abús que se’n farà de l’aigua un cop entri en funcionament el canal de reg, com ja es critica des de fa anys el sistema d’inundació de camps que s’utilitza al canal d’Urgell. D’altra banda, les obres del Canal Segarra Garrigues ha estat causa de dues sentències condemnatòries per part del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, ja que la Comissió Europea va designar zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) diversos trams per on hi passa el canal. Les espècies d’aus afectades pel pas d’aquest gegant de formigó són el sisó, la calàndria, el gaig blau i la terrerola vulgar. Actualment, 40.000 de les 100.000 hectàrees inicials del canal són zones ZEPA.
Km. 14,7. Si mirem a la dreta, veurem a uns pocs metres el poble de La Móra, pertanyent al municipi de Granyanella, ja a la Segarra. Aquest poblet d’uns 10 habitants té un especial interès pel poblat ibèric que s’hi descobrí l’any 1952, anomenat el Pla dels Tenalls. Arribats en aquest punt, ja tenim molta feina feta. Després de creuar el poble de la Móra ja encarem la tornada cap a Tàrrega per creuar la desitjada línia d’arribada. També hem arribat al punt més alt de tota la cursa, amb uns 424 metres d’alçada, i tot el que puja, després baixa: a partir d’aquí poc més de cinc quilòmetres de baixada que de ben segur que no aniran gens malament als corredors.
També cal destacar que a l’esquerra d’aquest punt quilomètric s’hi situa l’últim poble que descobrirem en aquest recorregut. Fem referència al poble de Fonolleres, pertanyent al municipi de la Granyanella i amb una població d’uns 50 habitants.
Km 21,097. Arribem a l’esperada línia d’arribada amb aquests 21,097 quilòmetres a les cames. Tàrrega ens dóna de nou la benvinguda i les seus ciutadans aplaudeixen l’esforç dels corredors. Hem acabat la mitja marató, la meitat de mítica distància que té els seus orígens en la gesta del soldat grec Filípides, que l’any 490 abans de Crist va morir de fatiga després d’haver corregut entre les ciutats gregues de Marató i Atenes per anunciar la victòria sobre els perses. 2501 anys després, celebrem aquella gesta organitzant a la nostra ciutat una cursa d’un quart i una mitja distància de la marató, amb tota la voluntat i il·lusió que ens caracteritza any rere any.
Bona cursa i bona estada a Tàrrega !
